PbibCalella
Penya Blanc-i-Blava de Calella i alt Maresme

 

 

Activitats any 2003
Debat Porters

Text i fotos: Jordi Sibina BiB

Xafarderies de porteria a Calella
Cinc homes que han defensat ho defensen la porteria de l’Espanyol (Coll, Bertomeu, N´Kono, Toni i Biel)
van participar en un col·loqui organitzat per la Penya Blanc i Blava de Calella

Part de la història de la porteria de l’Espanyol es va explicar dilluns, en un col·loqui organitzat per la Penya Blanc i Blava de Calella, en el qual, els cinc ponents (Ramón Coll, ‘Coco’ Berto,eu, Tommy N’Kono, Toni Jiménez i Biel Ribas, els tres primers exporters i els dos següents en actiu al nostre club) van destapar els secrets més ben guardats dels tres pals blanc i blaus. Moderats pel periodista Xavi Andreu, els cinc porters van explicar des de què implica jugar a un club com l’Espanyol fins a les típiques supersticions que pateixen els qui porten el número “1” a l’esquena.

“L’Espanyol, casa nostra”
Els cinc ponents van coincidir en lloar l’entitat balnc i blava en tots els sentits. Així, l’actual porter de l’Espanyol, Toni Jiménez, no va dubtar en sentenciar categòricament: “Jo sempre seré en ‘Toni de l’Espanyol’. Poder tornar al club que m’estimo ha estat el millor que m’ha pogut passar... potser el mal rendiment a l’Atlètic de Madrid era perquè el destí volia que tornés a casa ràpidament”. El de La Garriga també va recordar les sensacions del dia del seu nou debut: “Mai oblidaré el partit del Dépor. La gent em va rebre fantàsticament. Fins hi tot a Sarrià hi havia un afecionat que a cada partit em deia: ‘Toni, no rellisquis!’. I el vaig tornar a sentir!”.
Per la seva banda, el porter del Juvenil A, Biel Ribas, va assegurar: “Al fitxar per l’Espanyol, em va tocar la loteria. És la millor cantera d’Espanya, i treballant, és més factible arribar a dalt”. El canterà, que tenia altres ofertes, va reconèixer: “No vaig ni dubtar un segon per decidir-me per venir a l’Espanyol”.

Una mica d’història
També hi va haver temps per repassar anècdotes que ja formen part de la història del club. Així, Ramon Coll (temporada 67-68 a 69-70) va recordar irònicament com va viure el segon descens de l’entitat: “Haviem d’anar a jugar a Màlaga i si guanyàvem ens salvàvem. Algú ens va dir: ‘Tranquils, que hi ha maletins i està tot arreglat’. I tant que estava arreglat! Vam perdre 4 a 0 i cap a segona...”. Tommy N’Kono (Temporades 82-83 a 89-90), evidentment, va esmantar la Uefa del 88: “Nadie pensaba que pasaríamos de la primera eliminatoria y nos plantamos en la final...He visto mucahs veces los vídeos de esta competición, pero nunca más el de la final. Sólo puedo llegar a media parte”.
També ‘Coco’ Bertomeu (temporades 65-666 a 75-76 i ara conseller) va fer un esment a la memòria històrica: “L’Espanyol sempre ha tingut molt bons porters, però n’hi ha hagut tres d’excepcionals, superiors a la resta: N’Kono, Cavallero i Toni”.

De penals i altres manies
Una de les jugades en què el porter adquireix más protagonisme és el llançament de penal. Toni va recordar que en un partit contra l’Oviedo d’Antic, en va parar dos en només cinc minuts: “Va ser com.. fantàstic, vaja!”. Però Biel encara va aconseguir una fita més important: “Jugant amb la selecció, vaig aturar un penal al minut 90, i vam arribar a la tanda de penals. En aquesta tanda, en vaig aturar cinc de cinc”. En canvi Bertomeu va explicar que en una tanda de penals, el seu ‘secret’ era tirar-se sempre pel mateix costat perquè al final, “algun dels cinc anava per allà”.

Pel què fa a la indumentària del porter, els cinc van coincidir en jugar amb colors foscos perquè “fa més elegant”. Coll va anar més enllà: “ Jo jugava de negre perquè aquest color aprima!”. N’Kono en canvi, es va passar al gris :”Antes jugaba completamente de negro, pero nadie me veía”, va bromejar el camenurès.

L’inminet arribada del Nou Estadi de l’Espanyol, a qui tothom va batejar “Nou Sarrià” també va aparèixer a la conversa:”Jo vull que sigui semblanta Sarrià, que pugui tocar l’afició...”, va comentar Toni. Però la normativa uefa dicta que hi ha d’haver almenys vuit metres entre la porterisa i la grada: “Vuit metres? Uf! Jo us prefereixo a darrera i ben aprop!”, es va lamentar el mateis Toni. En aquest sentit també es va expressar Biel: “quan vaig a Montjuïc i veig en Toni tant lluny, em fa cosa... La pista d’atletisme no hi pinta res”.
Al final, entre aplaudiments, el periodista Xavi Andreu va cloure l’acte recordant que “ara que som més a prop que mai de la nostra casa nova, el soci de l’Espanyol haurà de guardar el carnet si l’any vinent vol continuar sent soci.. i el millor serà que sempre veurem el camp de l’Espanyol ple fins a la bandera”. Tal i com estava l’auditori on la Penya de Calella va celebrar aquest acte.
Fira de Calella i l'Alt Maresme
Una vegada més la penya de la localitat ha participat en la 23ena edició de la Fira de Calella i l’Alt Maresme, mostra de productes, tradicions i costums catalanes que s’ha celebrat del 19 al 23 de setembre a la localitat maresmenca. En el seu estand s’hi trobava un recull del treball dut a terme per la Penya en aquest últim any, del triomf del Juvenil A a la lliga i a la copa del Rei, acompanyat per un recull de fotos històriques i un petit homenatge al que havia sigut porter del RCD Espanyol, calellenc, i soci de la Penya Ramón Coll.
Però, sense cap mena de dubte, la maqueta del nou estadi ha estat la gran protagonista de l’estand, pericos i també no pericos han volgut veure el que ha de ser la nostra casa, la quantitat d’espectadors, si serà cobert o no, el complex lúdic.... han sigut els termes de conversa on s’ha pogut veure l’il.lusió, la satisfacció i l’orgull que genera la construcció del nou estadi.
Una vegada más s’ha demostrat que el sentiment blanc-i-blau està més viu que mai !!!
1024x768 | pbibcalella © 2011 | info@pbibcalella.com | tel: 607.89.70.69 | disseny: dani janer